Conv. Primer Congreso Internacional de la Asociación de Catalanistas de América Latina

La Asociación de Catalanistas de América Latina (ACAL), en colaboración con el Instituto de Ciencias Sociales y Humanidades de la Benemérita Universidad Autónoma de Puebla, convoca al Primer  Congreso Internacional que se celebrará en la ciudad de Puebla (México), del 26 al 28 de agosto de 2015 y los invita a presentar propuestas que aborden las relaciones históricas y culturales entre los Países Catalanes y la América Latina.

Entre 1984 y 1990 se desarrollaron en Barcelona cuatro jornadas de Estudios Catalano Americanos que representan, hasta el momento, el esfuerzo colectivo e institucional más ambicioso para obtener un panorama general de las relaciones entre Cataluña y América. Dichas Jornadas marcaron un hito en cuanto a la gran cantidad de información aportada por estudiosos, procedentes de diversos países, así como por el empeño en superar algunos temas y ciertas visiones: por ejemplo la idea de que esta relación sólo se establece de Cataluña hacia América, olvidando que hay intercambios en ambos sentidos y que la presencia de los latinoamericanos en Cataluña a partir del siglo XIX es un fenómeno que no se ha estudiado todavía. Basta recordar que Barcelona ha sido la capital editorial de la literatura latinoamericana y en ella vivieron escritores como Gabriel García Márquez y Roberto Bolaño.

Han pasado 25 años desde que se publicaran las memorias de la última de estas cuatro Jornadas. Entretanto el Colegio de Jalisco, en Guadalajara, emprendió la organización de Seminarios y publicaciones, en tanto que las investigaciones en ambos lados del Atlántico han dado nuevos frutos. Sin embargo es momento de revisar y abrirnos a nuevas orientaciones en los estudios de la relación entre los Países Catalanes y América Latina. El proceso político y social que vive Cataluña en estos últimos años ha provocado –y no  podía ser de otra manera-, una revisión histórica expresada en congresos, simposios, y una gran cantidad de publicaciones que con toda seguridad marcarán cambios, cuando no giros nuevos, en la historiografía catalana. Creemos que las relaciones entre Cataluña y América no deben estar ausentes de esta revisión historiográfica. Es por ello que el Congreso que ahora se convoca trata de poner al día las investigaciones catalano-americanistas –centradas en la América Latina- con cuatro objetivos generales: 1) profundizar en los temas que ya han sido tratados anteriormente; 2) conocer nuevos temas de investigación desarrollados principalmente por las nuevas generaciones de estudiosos; 3) tratar de crear lazos y redes permanentes de intercambio de información para con ello estimular la formación de grupos de investigación y, 4) construir entre todos nuevas vías de acercamiento al tema de las relaciones Países Catalanes - América Latina tomando en cuenta las nuevas realidades políticas y sociales de ambas partes. En este sentido consideramos que hay que superar la unidireccionalidad: no sólo estudiar a los catalanes en América, sino también proponer temas de ida y vuelta, tomando en cuenta las influencias mutuas así como la presencia en los Países Catalanes de actores e ideas latinoamericanas durante los siglos XIX y XX.

El Congreso propone cinco grandes temas generales. Para dar cabida a todas las propuestas dedicaremos una mesa de carácter misceláneo, en la que se leerán comunicaciones que no caben en alguno de cinco temas señalados, siempre y cuando se considere que presentan un tema inédito y se acompañen de un aparato crítico sólido. 

1.      Políticos y funcionarios. La llegada de los Borbones representa para los catalanes la posibilidad de ocupar puestos importantes en la administración colonial, un fenómeno que antes sólo se había presentado ocasionalmente. La reciente conmemoración de 1714 proporcionará un marco y un horizonte muy interesantes para retomar el tema de la presencia de catalanes en América y el papel desempeñado en las nuevas políticas coloniales de los Borbones. Sin embargo, siguiendo la idea del Congreso, también podemos rastrear la presencia de latinoamericanos en los Países Catalanes durante los siglos XIX y XX, un hecho que es necesario recuperar y estudiar.

2.      La cultura, el arte y el mundo editorial. La historia intelectual. Los temas culturales y artísticos se han investigado en las últimas décadas, sobre todo a partir de los estudios sobre el exilio; las investigaciones más numerosas se refieren a México. En esta ocasión aspiramos a reunir trabajos que hablen de otras regiones latinoamericanas así como de la presencia de actores de la cultura latinoamericana en Cataluña. No siempre vamos a referirnos a personajes, sino que invitamos a explorar corrientes de pensamiento o influencias artísticas y estéticas. Un tema de gran relevancia es la tarea de editores catalanes en América Latina.

3.      Estudios literarios y lingüísticos. Este tema ha sido analizado principalmente a raíz del fenómeno del exilio y de la actividad de los escritores catalanes en diversos países de América, no obstante creemos que el campo es todavía muy fértil para seguir recogiendo frutos, más si tomamos en cuenta que ahora nos abrimos a la presencia en los Países Catalanes de autores latinoamericanos, o a la recepción de su literatura.

4.      Comerciantes y empresarios. La actividad comercial de los catalanes ha producido algunos trabajos muy valiosos relativos a los siglos XIX y XX, sin embargo algunos estudios demuestran que este fenómeno se remonta al siglo XVI; en especial urge emprender estudios sistemáticos a partir del siglo XVIII, cuando el carácter y singularidad de la actividad empresarial catalanas ya están bien identificadas en América.

5.      Exilios y migraciones. Esta sección invita a seguir trabajando en el tema del exilio catalán bajo nuevas perspectivas sin olvidar que hay también exilios latinoamericanos en los Países Catalanes. Es necesario,  por otro lado, abordar los nuevos movimientos migratorios –que incluyen el movimiento de latinoamericanos llegados a Cataluña en años recientes- o la llegada de catalanes a América Latina como fruto de la crisis actual, desde la perspectiva de nuevas conceptualizaciones históricas, antropológicas y sociológicas. En este campo la sociología y la antropología proporcionarán nuevas herramientas de análisis que invitan al trabajo interdisciplinario.

6.      Sección Miscelánea: en dicha sección se podrán incluir comunicaciones que no respondan a las 5 mesas propuestas pero que por su novedad, interés y calidad merezcan ser aceptadas.

ENVIO DE PROPUESTAS

Los trabajos deben ser inéditos, de carácter estrictamente académico y serán dictaminados para su aceptación por el Comité Académico del Congreso. Para su publicación en las Memorias del Congreso se podrán ampliar los textos, de acuerdo con las normas de edición que se harán llegar oportunamente.

            La recepción de propuestas tendrá lugar entre el 1 de febrero y el 30 de abril de 2015. La respuesta de aceptación se informará a los interesados a más tardar el día 30 de mayo de 2015.

La propuesta debe incluir:

-Nombre y apellidos del ponente

-Adscripción institucional

-Datos de contacto (correo electrónico y teléfonos)

-Breve CV de máximo media cuartilla, con referencia a alguna publicación o investigación (tesis por ejemplo) sobre el tema que se propone, en caso de tenerla.

-Resumen de la ponencia: un folio, en Times New Roman, 12 p., a renglón seguido, con una bibliografía básica, y 5 palabras clave.

Las propuestas serán enviadas a la siguiente dirección electrónica:

acal.associació@gmail.com,,  bajo el título: Congreso Acal Puebla.

Las ponentes tendrán estrictamente 20 minutos para la exposición. En caso de requerir equipo audiovisual deberá solicitarse de manera expresa, para organizar las mesas y secciones adecuadamente.

El Comité Académico se reserva la posibilidad de solicitar un resumen más amplio de la propuesta, o de colocar la participación en la Sección miscelánea, en donde se presentarán comunicaciones de máximo cinco cuartillas.

L’Associació de Catalanistes de l’Amèrica Llatina (ACAL), en col·laboració amb l’Instituto de Ciencias Sociales y Humanidades de la BUAP, convoca el Primer Congrés Internacional que se celebrarà a la ciutat de Puebla (Mèxic), del 26 al 28 d’agost de 2015, i us invita a presentar propostes que abordin les relacions històriques i culturals entre els Països Catalans i l’Amèrica Llatina.

Entre els anys 1984 i 1990 es desenvoluparen a Barcelona quatre jornades d’Estudis Catalanoamericans que representen, fins a l’actualitat, l’esforç col·lectiu i institucional més ambiciós per obtenir un panorama general de les relacions entre Catalunya i Amèrica. Aquestes jornades van marcar una fita quant a la gran quantitat d’informació aportada pels estudiosos, procedents de diversos països, i també pel que fa a la pruïja en superar alguns temes i determinades visions: per exemple la idea que aquesta relació només s’estableix de Catalunya cap a Amèrica, tot oblidant que hi ha intercanvis en ambdós sentits i que la presència de llatinoamericans a Catalunya a partir del segle XIX és un fenomen que encara no s’ha estudiat. Basti recordar que Barcelona ha estat la capital editorial de la literatura llatinoamericana i que hi visqueren escriptors com Gabriel García Márquez i Roberto Bolaño.

Han passat 25 anys d’ençà que es publicaren les actes de la darrera d’aquestes quatre jornades. Mentrestant el Colegio de Jalisco, a Guadalajara, emprengué l’organització de Semimaris i publicacions, i les investigacions als dos costats de l’Atlàntic han donat nous fruits. Això no obstant, és el moment de revisar i d’obrir-nos a noves orientacions en els estudis de la relació entre els Països Catalans i l’Amèrica Llatina. El procés polític i social que viu Catalunya en aquests darrers anys ha provocat –i no podia ser d’una altra manera- una revisió històrica expressada en congressos, simposis, i una gran quantitat de publicacions que, amb tota seguretat, marcaran canvis, i fins i tot nous girs, en la historiografia catalana. Creiem que les relacions entre Catalunya i Amèrica no han de quedar al marge d’aquesta revisió historiogràfica. És per això que el congrés que ara es convoca tracta de posar al dia les investigacions catalanoamericanistes –centrades en l’Amèrica Llatina- amb quatre objectius generals: 1) aprofundir en els temes que ja han estat tractats anteriorment; 2) conèixer nous temes d’investigació desenvolupats principalment per les noves generacions d’estudiosos; 3) tractar de crear llaços i xarxes permanents d’intercanvi d’informació per tal d’estimular la formació de grups d’investigació; i 4) construir entre tots noves vies d’aproximació al tema de les relacions Països Catalans – Amèrica Llatina tenint en compte les noves realitats polítiques i socials d’ambdues parts. En aquest sentit considerem que cal superar la unidireccionalitat: no solament estudiar els catalans a Amèrica, sinó també proposar temes d’anada i tornada, tenint present les influències mútues i la presència als Països Catalans d’actors i idees llatinoamericans durant els segles XIX i XX.

El Congrés proposa cinc grans temes generals. Per tal de donar cabuda a totes les propostes tindrem una mesa de caràcter miscel·lani, en la qual es llegiran comunicacions que no caben en cap dels cinc temes esmentats, sempre i quan es consideri que s’hi presenta un tema inèdit i s’acompanyi d’un aparat crític sòlid.

1. Polítics i funcionaris. L’arribada dels Borbons representa per als catalans la possibilitat d’ocupar llocs importants en l’administració colonial, un fenomen que abans només s’havia presentat ocasionalment. La recent commemoració de 1714 proporcionarà un marc i un horitzó molt interessants per reprendre el tema de la presència de catalans a Amèrica i el paper que acompliren en les noves polítiques colonials dels borbons. Això no obstant, seguint la idea del Congrés, també podem rastrejar la presència de llatinoamericans als Països Catalans durant els segles XIX i XX, un fet que cal recuperar i estudiar.
2. La cultura, l’art i el mon editorial. La història intel·lectual. Els temes culturals i artístics s’han investigat en les últimes dècades, sobretot a partir dels estudis sobre l’exili; les investigacions més nombroses es refereixen a Mèxic. En aquesta ocasió aspirem a reunir treballs que parlin d’altres regions llatinoamericanes així com de la presència d’actors de la cultura llatinoamericana als Països Catalans. No sempre ens referirem a personatges, sinó que invitem a explorar corrents de pensament o influències artístiques i estètiques. Un tema de gran rellevància és la tasca d’esitors catalans a l’Amèrica Llatina.
3. Estudis literaris i lingüístics. Aquest tema ha estat analitzat principalment ran del fenomen de l’exili i de l’activitat dels escriptors catalans en diversos països d’Amèrica, això no obstant creiem que és un camp encara molt fèrtil per continuar recollint-hi fruits, i més si tenim en compte que ara ens obrim a la presència als Països Catalans d’autors llatinoamericans o a la recepció de la seva literatura.
4. Comerciants i empresaris. L’activitat comercial dels catalans ha produït alguns treballs molt valuosos relatius als segles XIX i XX, això no obstant alguns estudis demostren que aquest fenomen es remunta al segle XVI; es especial és urgent emprendre estudis sistemàtics a partir del segle XVIII, quan el caràcter i singularitat de l’activitat empresarial catalana ja estan ben identificats a Amèrica.
5. Exilis i migracions. Aquesta secció invita a continuar treballant en el tema de l’exili català sota noves perspectives sense oblidar que també hi ha exilis llatinoamericans als Països Catalans. Cal, d’altra banda, abordar els nous moviments migratoris –que inclouen el moviment de llatinoamericans arribats als Països Catalans en anys recents- o l’arribada de catalans a l’Amèrica Llatina com a fruit de la crisi actual, des de la perspectiva de noves conceptualitzacions històriques, antropològiques i sociològiques. En aquest camp la sociologia i l’antropologia proporcionaran noves eines d’anàlisi que inviten al treball interdisciplinari.
6. Secció Miscel·lània. En aquesta secció es podrà incloure comunicacions que s’adiguin amb cap de les cinc meses proposades però que, per la seva novetat, interès i qualitat, mereixin ser acceptades.

ENVIAMENT DE PROPOSTES

Els treballs han de ser inèdits, de caràcter estrictament acadèmic i seran dictaminats per a la seva acceptació pel Comitè Acadèmic del Congrés. Per a la seva publicació en les Actes del Congrés, es podran ampliar els textos d’acord amb les normes d’edició que es faran arribar oportunament.

La recepció de propostes tindrà lloc entre l’1 de febrer i el 30 d’abril de 2015. Els interessats rebran la resposta d’acceptació, com a més tard, el 30 de maig de 2015.

La proposta ha d’incloure:

-          Nom i cognoms del ponent

-          Adscripció institucional

-          Dades de contacte (correu electrònic i telèfons)

-          Breu CV de mig foli com a màxim, amb referència a alguna publicació o investigació (tesi, per exemple) sobre el tema que es proposa, en cas de tenir-la

-          Resum de la ponència: un foli, en Times New Roman, 12 p., tot seguit, amb una bibliografia bàsica i cinc paraules clau

Les propostes s’han d’enviat a l’adreça electrònica següent: acal.associació@gmail.com, amb el títol: Congrés Acal Puebla

Els ponents tindran estrictament 20 minuts per  a l’exposició. En el cas de caldre equip àudiovisual, s’haurà de demanar de manera expressa, per tal d’organitzar adequadament les meses i les seccions.

El Comitè Acadèmic es reserva la possibilitat de sol·licitar un resum més ampli de la proposta o de colocar-la en la Secció Miscel·lània, on es presentaran comunicacions d’un màxim de cinc folis.